Sentim angoixa, tristesa, ràbia, impotència, dolor i por. Sí, por. Por pel poc progrés d’aquesta societat, pel rebuig constant que patim, per l’odi que rebem per practicar la nostra religió i fe, por per fer-nos sentir inferiors pel fet de tenir un pensament, vestimenta, ideologia i cultura diferents.
Des de la Comunitat Islàmica de les terres de Lleida, Chabab al Amal, condemnem una altra vegada qualsevol atac terrorista com l’ocorregut a Nova Zelanda. Segons la manipulació, falsificació i censura dels mitjans de comunicació, hi van haver 49 morts i 48 ferits en dos mesquites de Christchurch. Un atac terrorista, islamòfob, racista i feixista.
El silenci que us consumeix ens fereix, ens frustra i ens mata. Som tan humans com les víctimes de l’atemptat de Barcelona, de Paris, de Finlàndia o de Bélgica. Un hashtag, història, comentari o debat, no cura ni ressuscita a les víctimes de l’atac terrorista de Nova Zelanda, però són un símbol de suport, respecte i empatia.
L’únic que podem dir és que aquestes notícies ens deixen sense paraules des del primer minut que les veiem. Ens deixen trencats, destrossats, fets cendres. Ens deixen sencers, recompostos, fets flames. Ens cremen i ens alliberen, ens obren els ulls a base de cops, de veritats, de realitats. I acabem cridant de la forma més silenciosa que sabem, estripats i preguntant-nos quan acabarem de donar explicacions, quan ens deixarem de revolucions i protestes i quan els racialitzats arribarem al lloc que és nostre per dret.
Comentaris recents