¿Ser dona, musulmana i feminista?

L’Islam és una pràctica religiosa més. Els que pensen que això és una contradicció, atorguen a un tros de tela o als centímetres de pell que mostrem o cobrim el poder de definir el grau de llibertat d’una dona. És simplista, paternalista i etnocentrista. Les dones no som un vel, un escot o una minifaldilla. Obliden que la llibertat està a la ment i prejutgen que les ens posem el hijab, sistemàticament, som subjectes passius als quals s’ha d’lliberar, rescatar, civilitzar i democratitzar a canonades.

La nostra guerra contra els que ens neguen és sense quarter: “musulmachos”, els que fan servir la religió il·legítimament per usurpar els nostres drets legítims corànics. Extremismes laics, els que practiquen la Inquisició a la inversa i pretenen cremarnos a la foguera per creure en Déu i practicar la nostra fe, i finalment i no menys important els feminismes colonials, els que lapiden la nostra capacitat d’empoderament i emancipació des del nostre context religiós. El nostre desafiament és per a un món lliure de violències de gènere i la nostra eina, és la sororitat.

Hi ha tants significats del vel com a dones que el vesteixen. A Espanya, amb la islamofòbia institucional, portar vel és tot un repte. Et converteixes en la cara visible de l’Islam i corres el risc que et rebutgin en algun treball, en centres educatius o en la pròpia lluita feminista, que et nega el dret a ser feminista sent musulmana. La dona musulmana no està oprimida per l’Islam. Hi ha dictadures que diuen “actuar en nom de l’Islam” però el que fan és de tot menys islàmic. Les musulmanes tenim les nostres pròpies lectures islàmiques, però des d’Occident es prefereix donar veu a les lectures patriarcals que a les lectures que fan les pròpies feministes islàmiques. Sembla que aquestes tinguessin menys credibilitat precisament per ser de dones…

La islamofòbia de gènere fa servir la dona musulmana per incentivar l’odi cap a la religió i incrementar la xenofòbia. No obstant això, això no es redueix només a una actitud pròpia de masclistes i racistes sinó que també es troben actituds similars en sectors feministes, que sovint presumeixen de lluitar per la llibertat de les dones i de treballar per la igualtat de gènere.

El lema ‘Si ens toquen a una, ens toquen a totes’ no sembla aplicar-se si la dona és musulmana, negra o gitana …. No pot ser que dins d’un moviment social que engloba dones tan plurals i diverses s’invisivilitzen les veus de dones racialitzades, en nom d’un feminisme únic, hegemònic, blanc, colonial, academicista i perillosament excloent.

Volem alçar la veu contra el masclisme, el racisme i els estereotips que tracten de etiquetarnos com a submises, ximples, passives i dependents d’aquesta cultura patriarcal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: