8 de març, primer dia de Rajab

Tot el món és la creació d’Al · là, però alguns llocs es consideren més sagrats i divins que altres. Per exemple, les oracions ofertes a La Meca i la Medina porten més valor i significat que les ofertes en un lloc normal. Això es deu a que alguns llocs són més propers i sagrats a causa dels seus orígens o la seva història. De la mateixa manera, alguns mesos tenen més valor i transcendència que altres mesos. Per exemple, Rajab es considera un dels primers quatre mesos més sagrats. Això es deu a diversos motius.

De vegades, les persones també aprenen l’Alcorà durant el mes de Rajab per afegir més bones accions en el seu llibre de gesta. És un mes durant el qual Al · là promet escoltar les oracions dels seus éssers, perdonar els pecadors i recompensar els que van aconseguir arrepentir-se dels seus pecats. Durant aquest mes, Al·là tampoc no rebutja cap motiu. Per tant, en ser musulmà, assegureu-vos d’utilitzar aquest mes per afegir més actes bons al vostre llibre de fet.

Que sigui un mes de baraka [bendició divina i/o sort providencial] ,pau i misericòrdia per a tota la humanitat.

¿Ser dona, musulmana i feminista?

L’Islam és una pràctica religiosa més. Els que pensen que això és una contradicció, atorguen a un tros de tela o als centímetres de pell que mostrem o cobrim el poder de definir el grau de llibertat d’una dona. És simplista, paternalista i etnocentrista. Les dones no som un vel, un escot o una minifaldilla. Obliden que la llibertat està a la ment i prejutgen que les ens posem el hijab, sistemàticament, som subjectes passius als quals s’ha d’lliberar, rescatar, civilitzar i democratitzar a canonades.

La nostra guerra contra els que ens neguen és sense quarter: “musulmachos”, els que fan servir la religió il·legítimament per usurpar els nostres drets legítims corànics. Extremismes laics, els que practiquen la Inquisició a la inversa i pretenen cremarnos a la foguera per creure en Déu i practicar la nostra fe, i finalment i no menys important els feminismes colonials, els que lapiden la nostra capacitat d’empoderament i emancipació des del nostre context religiós. El nostre desafiament és per a un món lliure de violències de gènere i la nostra eina, és la sororitat.

Hi ha tants significats del vel com a dones que el vesteixen. A Espanya, amb la islamofòbia institucional, portar vel és tot un repte. Et converteixes en la cara visible de l’Islam i corres el risc que et rebutgin en algun treball, en centres educatius o en la pròpia lluita feminista, que et nega el dret a ser feminista sent musulmana. La dona musulmana no està oprimida per l’Islam. Hi ha dictadures que diuen “actuar en nom de l’Islam” però el que fan és de tot menys islàmic. Les musulmanes tenim les nostres pròpies lectures islàmiques, però des d’Occident es prefereix donar veu a les lectures patriarcals que a les lectures que fan les pròpies feministes islàmiques. Sembla que aquestes tinguessin menys credibilitat precisament per ser de dones…

La islamofòbia de gènere fa servir la dona musulmana per incentivar l’odi cap a la religió i incrementar la xenofòbia. No obstant això, això no es redueix només a una actitud pròpia de masclistes i racistes sinó que també es troben actituds similars en sectors feministes, que sovint presumeixen de lluitar per la llibertat de les dones i de treballar per la igualtat de gènere.

El lema ‘Si ens toquen a una, ens toquen a totes’ no sembla aplicar-se si la dona és musulmana, negra o gitana …. No pot ser que dins d’un moviment social que engloba dones tan plurals i diverses s’invisivilitzen les veus de dones racialitzades, en nom d’un feminisme únic, hegemònic, blanc, colonial, academicista i perillosament excloent.

Volem alçar la veu contra el masclisme, el racisme i els estereotips que tracten de etiquetarnos com a submises, ximples, passives i dependents d’aquesta cultura patriarcal.

Blog de WordPress.com.

Subir ↑